Preparant la defensa

En una broma privada els companys em van nomenar "ministre de defensa" (Capitán, mande firmes!),ara comença una nova fase, la de lectura i avaluació dels treballs dels altres grups de l'assignatura. No m'he pogut estar, a l'hora que analitzava el wiki que m'ha tocat llegir, d'anar reflexionant per on poden anar les crítiques i comentaris referents al nostre treball.

Es pot dir que assumeixo el meu paper i que ja estic preparant el camp d'estaques, prepareu-vos!!

DARRERES SENSACIONS !!

A dos dies de nadal, amb un munt de feina per fer, a punt de presentar el nostre projecte als companys, mirant enrere i fent repas de tot el treball realitzat fins ara la sensació és de satisfacció.

Satisfacció per haver pogut complir amb una sèrie d'objectius que m'havia marcat des del principi i que sincerament en molts moments he pensat que no podria complir. Satisfacció per haver treballat en equip, que en dos anys de treball a la UOC no havia tingut oportunitat de fer mai i que m'ha permès conèixer persones excepcionals, que m'han enriquit gràcies als seus coneixements però sobretot a nivell personal.

Durant aquest període passes moments durs, moments en que et falten hores al dia, moments en que les idees no surten, moments en que no saps per on tirar.... però us asseguro que el resultat és més que positiu. Quan tot està a punt d'acabar surts victoriós amb un tou de coneixements nous i amb moltes anècdotes i situacions, positives la majoria però també negatives, que poder compartir amb el teu entorn més proper.

Crec que no m'ha tocat la loteria, un altre any serà, però estic convençuda que la millor loteria és tenir la opció de lluitar i treballar cada dia amb salud i rebre després el millor premi:

la satisfacció d'haver donat el millor de tu mateix.

Bones festes per tothom !!

ACTA REUNIÓ DECEMDUE 21 DESEMBRE 2011

Ahir, 21 de desembre de 2011 varem fer una de les darreres reunions virtuals del grup Decemdue via xat del gmail per tal de resoldre petits aspectes que quedaven pendents.

A continuació us faig cinc cèntims del que en ella es va decidir:

Presents :

Glòria Bricollé

Josep A. Robles

Daniel González

Sandra Fisas

Punts del dia :

- Aprovació de la planificació de la PAC-2 que restava pendent.

- Aprovació de la planificació de la PF.

- Aprovació del tancament de la wiki.

- Valoració i aprovació del text de presentació del nostre projecte.

Es va decidir :

- Per unanimitat, l’aprovació de la planificació de la PAC-2 que el Josep Antoni havia proposat i ens havia fet arribar via, àrea de fitxers de la UOC i via Google Docs. Tots varem coincidir en ressaltar que reflexava perfectament el treball realitzat i el temps invertit.

- Per unanimitat també l’aprovació de la planificació de la PF. El Josep Antoni, de la mateixa manera que en el cas anterior, l’havia posada a disposició de tothom a l’àrea de fitxers de la UOC i al Google Docs.

- Es va aprovar el tancament de la wiki però hi havia dos aspectes que quedaven pendents de resoldre per part del Daniel, l’obertura de la wiki a tothom ( via permisos ) per tal de que els companys de l’assignatura hi poguessin accedir i per tal de que l’enllaç inclòs en el document de presentació del nostre projecte funciones i un petit detall del widget afegit al final de les pàgines editades per cadascú que en el cas del Josep Antoni no era igual al de la resta.

- Tots varem coincidir i aprovar, també per unanimitat, que el text de presentació que la Glòria havia realitzat i que ens havia fet arribar mitjançant l’àrea de fitxers de la UOC i el Google Docs, era el més adient per a presentar al nostre grup a la resta de companys.

Aspectes que van sorgir:

- La Sandra apunta la possibilitat de fer més entrades al blog tot i que tots anem molt liats de feina.

- També la Sandra fa referència al text que acompanyarà el document de presentació del projecte al fòrum del grup. Indica que estaria bé que tot i que fos formal s’intentés que no fos massa fred. Aquest punt queda desestimat ja que finalment es complica més del compte i es decideix cenyir-nos a les indicacions que el Joan recomana.

S’acorda :

- Que el Josep Antoni, farà arribar abans de les 24.00h la presentació al fòrum de l’assignatura.

- Que el Daniel obrirà la wiki al mon.

- Que la Sandra penjarà l’acta a l’àrea de debat de la UOC i al blog.

- Que a les 22.00h del dia 22.12.11, ens reunirem “ virtualment “ via xat del gmail per tal d’afinar conceptes que puguin restar pendents.

___________________________________

A hores d'ara ja hem rebut la notificació del Daniel de que la wiki ja la podem donar per tancada !!

Sens dubte hem treballat com un bon equip !

Tancant el wiki

Arribem a la recta final. Ja n'hem parlat, aquest proper dijous (una mica abans del Nadal) hem de tenir tancat el wiki. Bé, cal dir que crec que serà més fàcil del que em pensava. Una bona estructuració de l'espai mentre fas la feina ajuda, i molt.

Ara me n'adono que només hem de resoldre qüestions visuals (i molt mecàniques) com poden ser la revisió de la tipografia, que els encapçalaments siguin els que toquen, etc. Mecànic.

Una altra qüestió són els enllaços, cal revisar que tot funcioni i ho faci bé, de moment, cap sorpresa. 

Doncs, bé, amb una certa tranquilitat, ja podriem donar el wiki per tancat, però esperem una mica, no sigui cas que se'ns acudeixi alguna cosa...

CADA VEGADA MÉS A PROP DEL FINAL

He de confesar que tota la meva vida he estat una apassionada de la història i més concretament, de l'Edat Mitjana, i per a mi poder enllaçar aquesta passió amb el projecte d'aquesta assignatura ha estat un autèntic plaer.

M'agradaria deixar per escrit el que he sentit durant aquest període com a petita conclusió o epitafi, tot i que prefereixo : conclusió , de fet és una necessitat personal d'expresar-ho.

De la mateixa manera que Indiana Jones viatja al passat més llunyà per a trobar veritables tresors, jo vaig iniciar un trajecte apassionant fa dos mesos que ara, consultant la wiki de Decemdue,

m'he traslladat a l'antiguitat, a l'edat mitjana, a l'Edat moderna i a la època contemporània, regalant-me la millor troballa: la veritable història de la divulgació científica al llarg del temps.

No ha estat fàcil, però sens dubte sí apassionant. He pogut veure, com si d'una pel.lícula seqüencial es tractés, persones anònimes escrivint en pedra, en papir, en còdex, imprimint en paper, publicant notícies; fins l'actualitat on la difusió i la divulgació són les pedres angulars de la societat: canals de televisió, diaris,internet....

Un llarg viatge, amb un resultat enriquidor: el descobriment de patiments, de submissions, de manca de coneixement, de grans inventors, de personatges il.lustres i de nous mitjans que ens ubiquen a la època del saber.

Vull acabar aquesta conclusió donant les gràcies: Gràcies a totes les persones que van viure i van morir amb una única missió: conservar i difondre la cultura. Gràcies a totes aquelles ments privilegiades que han convertit la història en un llegat incalculable de valor... i sobretot Gràcies a totes aquelles persones anònimes que amb les seves inquietuds van lluitar contra impediments, de tot tipus, per tal de que, a dia d'avui, en ple segle XXI, siguem una societat privilegiada en coneixement.

A TOTS ELLS GRÀCIES !!

El meu millor tresor ja l'he trobat, he ampliat el meu coneixement tant a nivell d'èines de la web 2.0., com a nivell d'història, així que per a mi: OBJECTIU ACONSEGUIT !!

Ara toca entregar aquesta PAC i afrontar la part final de l'assignatura amb tota la il.lusió del mon.

SOM-HI DONCS !!

Valoració personal

Arribats aquesta alçada, ens toca valorar l’experiència viscuda. Crec que coincidireu amb mi, si us dic que al principi estava saturat i desconcertat. El fet de treballar on-line, intervindré en el fòrum i parlar amb els companys de manera asincrònica, era nou i desconegut per mi.
Però el camí es fa caminat, i et vas adaptant. En el meu cas, l’adaptació va ser respecte a tres aspectes: l’entorn virtual, les eines i els companys.
Des del punt del camí on em trobo, penso que ha estat correcta la meva adaptació als tres aspectes

A continuació detallo una mica més el procés d’adaptació a aquests tres aspectes:

Entorn virtual
És cert que havia fet cursos on-line en plataformes semblants. Evidentment aquesta experiència prèvia m’ha facilitat molt l’adaptació;com també,el funcionament de la plataforma de la UOC. Considero que es molt àgil i pràctica. A més, la facilitat i rapidesa de contactar amb els tutor i orientadors és remarcable.


Eines 2.0
Per mi, el conjunt d’eines 2.0 que fem servir, no són desconegudes. En cursos que havia realitzat les vaig fer servir, però crec que he millorat molt en destresa i compressió del seu potencial.
Allò que m’ha significat un esforç ha estat la comunicació asincrònica. Estava habitud a treballar on-line però amb una comunicació sincrònica (xats, etc). No és el fet d’escriure un missatge i penjar-lo al fòrum o en qualsevol altre lloc. Des del meu punt de vista, la comunicació asincrònica obliga a treballar molt la planificació i els acord de funcionament. Han d’estar ben elaborats i contemplant possibles imprevistos.
Haig de dir que en relació a la planificació i el treball asincrònic, el treball del grup ha progressat adequadament. Si al principi havia un abús de la comunicació sincrònica, en la PAC3 he estat més en la línia marcada per l’assignatura.


Companys
Amb els companys, he estat de sort. És difícil que quatre desconeguts, amb caràcters i situacions personals tan diverses, que es comuniquen asincrònicament, treballin tant units. Des del començament, el compromís i les ganes de fer bé les coses han estat presents. Aquesta predisposició positiva ens ha ajut molt en moments complicats. També crec que ens ha ajudat molt perquè cadascú pogués trobar el seu lloc dintre del grup. Tots hem fet la nostra part i hem col•laborat amb la resta. No puc dir un altre cosa que són un bon equip.

De totes maneres penso que seria interessant compartir certes tasques assignades. En els acords inicials van distribuir-nos tasques i responsabilitats. Les tasques de manteniment de la wiki i del blog les porten a terme en Daniel i la Sandra respectivament. Crec que haurien de compartir-les entre tots. El fet de compartir tasques , ens permetria aprofundies en aquestes dues eines 2.0 i assolir uns dels objectius de l’assignatura.

EL WIKI

L'any 1974, quan jo tenia 5 anys, RTVE va començar a emetre una sèrie de dibuixos animats aproximadament al mateix temps que la Heidi. Uns capítols curtets, amb personatges de línia senzilla i gestos poca-soltes que m'encantava. El protagonista era un nen una mica més gran que jo, tot i que dels més baixets de la colla, que no tenia la força del seu pare (Halvar, el cap de la tribu de Flake) però molt més astut. Vickie era el seu nom, bé, jo li deia Viki, Vicki, Wickie, Viquy... vés a saber. Era el meu viquing favorit, aquell nen. Salvava sempre al seu poble, guanyava les curses, tirava la pedra més lluny que tots els altres, i sempre amb petites ocurrències que em feien riure molt. Quan el Vickie es fregava el nas i sortien les estrelles jo feia saltirons pel menjador igual que ell...

Ara però, ja m'he fet grandeta i han aparegut altres sèries infantils que m'encanten (Phineas i Ferb, per exemple) tot i que recordo amb gran afecte el petit viquing que em va fer riure tan de petita.

Aquests dies, amb el projecte de l'assignatura de Competències TIC he conegut un altre wiki i, la veritat, no he rigut pas tant. Res era fàcil. Em creixien els problemes cada dia, se m'esborraven continguts, els enllaços no funcionaven, la taula de continguts era una taula de surf que navegava sola per les ones i al dia següent la taula ja no hi era... devia ser a Tarifa. En fi, una odissea viquinga de veritat. Incrustar, enganxar, retallar, no copiar, no enganxar. I no apareixia enlloc el meu enginy de petita viquinga.

Però com més he anat coneixent el nou wiki de la meva edat adulta més m'ha agradat: les seves possibilitats, la interacció, els ginys (una paraula que no faig servir mai) i sobretot la possibilitat de veure créixer un projecte entre tots. I més encara sobre el meu tema preferit, les biblioteques.

Així que, aquest nou company de viatge no serà un passavolant que he conegut a la plataforma del tren sinó que m'acompanyarà en el futur. Crec que una de les descobertes més importants d'aquesta assignatura haurà estat aquesta petita gran eina que és EL WIKI.

Encarant la recta final

Estem ja en el procés final, ens queden els serrells de la PAC3, la que ens ha donat més feina, estem a punt de passar la darrera "meta volant". No ha estat fàcil, és de nou una carrera contrarrellotge on hem descobert noves eines i noves maneres de treballar.

Ara ens apareix, alvirem al final del camí, la meta definitiva, la Pràctica Final, un darrer esprint, un últim esforç i ja hi serem, ho haurem aconseguit.

Falta poc.

Mapa conceptual

La veritat es que m’ha sorprès molt com a eina. Havia sentit a parlar però no m’havia fet cap fins aquest treball. Al principi el veia com un galimaties: un conjunt de cercles i fletxes sense gaire sentit. Però després fer-lo i , sobretot, quan redactava, m’ha sorprès.. Certament, m’ha ajudat molt com a pas prèvia a la redacció. Els conceptes, preposicions i frases que havia fet servit com a connectors, anaven dibuixant l’esquelet de la meva redacció.
Penso que el temps que vaig dedicar a l’elaborar-lo va ser molt útil. Encara que també l’hagué modificat al veure que m’havia deixat elements i esdeveniments per explicar.

SENSACIONS FINALS !!

Ara que queda poc per acabar la PAC-3 m'agradaria exposar les meves sensacions sobre el treball en grup.

És curiós que al principi de l'assignatura se'm feia una muntanya poder fer un treball virtual asíncrona i la veritat és, que aquesta sensació em va aclaparar una mica, de fet una mica bastant.

Amb el temps, vaig anar veient les avantatges de compartir amb companys que tenen molt a aportar un projecte tan enriquidor. Crec, que en el que es refereix a les competències TIC he aprés un tou i veig dia a dia, que puc utilitzar eines com els mapes conceptuals, l'edició d'una wiki, el gestor bibliogràfic , li diré Zotero que ara ja li tinc confiança, a la meva vida diària, tant en altres assignatures de la UOC com a la vida laboral.

* Sens dubte aquesta ja no és la meva imatge !!!!

De manera que ara sento que formo part d'un grup cohesionat, que tinc el recolzament constant d'ells si necessito ajuda i les sensacions inicials han canviat al 100%.

El que sí és cert, és el ritme vertiginós de l'assignatura, ha sigut com fer una regressió a l'època d'exàmens de l'Institut però amb la diferència, que el professor, en aquest cas consultor, ha estat present constantment per tranquil.litzar-nos, orientar-nos i ha estat més que flexible en totes les qüestions que li hem pogut reportar.

En definitiva, cada dia estic més motivada i ara em sap greu que s'acabi l'aval.luació continua, és com quan un llegeix un bon llibre i no vol que acabi....

Això em fa reflexionar sobre : com el temps posa les coses al seu lloc i no fa falta preocupar-se per coses que encara no han passat.... per què potser, no passen mai. Així que el meu consell és :

a disfrutar de tot el que fem a la vida i a gaudir-ne al màxim !!

MATXAMBRAT MENTAL !!

Ara mateix si tingués la opció de girar els ulls 360º i que miressin en dins, en lloc d'enfora, estic convençuda que em trobaria un cervell pitjor que un laberint. Per això he posat de títol matxambrat, crec que és exactament la paraula que em defineix millor ara mateix.

Una part de les meves neurones, pensen en les vacances de nadal i estan ocioses i no hi ha manera de portar-les a l'ordre i l'altre part, pobres,

estan treballant de valent amb l'incordi de les veïnes que no paren de molestar...

En fi, després d'aquestes divagacions tinc vàries reflexions per traslladar al blog.

La primera és que em sento realment contenta amb el resultat de la PAC-2. És una sensació única quan un ha

treballat fort, tenir un bon resultat, i és realment gratificant.

Vull aprofitar per dir, que quan el Joan ens indica punts a millorar encara ets sents més recolzat, és una crítica constructiva i jo sempre he pensat que de crítiques constructives se'n pot aprendre moltíssim i de passada motiven, què és l'objectiu.

La redacció del projecte és complicada, com apunta el Josep. El dubte hi és: em quedo curta ? m'estic passant ? Haurem de modificar l'índex per ajustar-ho al que m'està sorgint i estic plasmant al document ?

Després està el programari. Crec que ho he indicat en alguna ocasió, però aquesta assignatura permet aprofundir en el funcionament d

e diferents eines que jo no coneixia i que sens dubte m'ajudaran en el futur tant en la meva vida personal com laboral.

Per acabar, el més important, la comunicació virtual asíncrona, una experiència única per adonar-nos que podem tenir feed-back amb diferents persones que no coneixem però que, dia a dia i treballant conjuntament, es converteixen en part del nostre cercle.

UN REPTE: ens queda la part final del que per a mi, personalment, ha estat una assignatura-repte i l'haig de superar !

Dubtes existencials

Benvolguts companys,

Com tots vosaltres, aquesta setmana estic immers en plena redacció del projecte. Ja porto avançat un tros i començo a tenir un cert neguit: és poca o massa informació.
No sé si compartiu aquesta sensació. Però a mesura que avenço en la redacció, nous temes em surten. Llegeixo articles, temes i apunts, i trobo noves connexions entre esdeveniments i conceptes. Intento no oblidar que estic escrivint per un públic novell: un públic que s’apropa al tema per primera vegada. Però és difícil resistir-se a deixar de banda certs temes o subtemes que puguin il·lustrar millor el nostre projecte.
Hi ha un perill evident, passar-se, oblidar al públic potencial que t’adreces, escriure massa dades concretes que fan perdrer la perspectiva global del tema i moment històric.
Però el fet que el nostre tutor va qualificar de “provisional” l’índex de Wiki, crec que donava la possibilitat de rectificar l’índex, per ampliar o reduir. No puc d'estar i assumeixo aquesta possibilitat d’error: modificaré tant l’índex de la Wiki sinó també el mapa conceptual.
Ja us passaré els documents en la propera reunió

Amb la tecnologia hem topat

En la meva darrera intervenció feia referència a les tecnologies que ens ajuden en la nostra feina. Ara bé, la mateixa tecnologia ens pot dur a crear-nos problemes insospitats i nous; i, el que és  més greu, pràcticament irresolubles.

Un dels objectius de la pràctica d'elaboració dels mapes conceptuals és que aquesta tasca ha de ser compartida i, per tant, les eines han de permetre a tots els membres del grup interactuar amb un únic document. Si bé el Cmap Tools ofereix la possibilitat de compartir els documents no sempre es pot fer i, desgraciadament, és una qüestió que he descobert, com se sol dir, a "la brava". I el més greu és que el problema no és del Cmap, ni és una qüestió de no saber com solucionar-ho; és una qüestió de connexions a Internet.

M'explicaré. Visc en un de tants pobles del nostre país amb greus deficiències en les connexions telefòniques (bé, segons el tècnic: "els cables són de l'any 1920") i, per tant, és bastant fàcil no tenir suficient capacitat per a garantir una connexió suficient a Internet.

Així doncs, busques alternatives i en vaig trobar una de prou interessant, la xarxa d'autoprestació Guifi. Aquesta xarxa ofereix una sèrie d'avantatges sobre altres alternatives per a nuclis de població reduïts com el meu. És econòmica i garanteix un ample de banda que va dels 1Mb als 5Mb (100Mb de Ono? que est-ce c'est, ça?) però també té una sèrie d'inconvenients, el primer que has de funcionar mitjançant un servidor proxy que demana una autentificació (bé, no és ben bé un inconvenient, si no, seria una xarxa oberta) i el segon i més greu, està limitada en alguns paràmetres, així per exemples els programes d'intercanvi d'arxiu tipus P2P no funcionen (Emule, per exemple).

A priori aquesta limitació no és greu, total, ja no els feia servir... El problema apareix quan has de fer servir segons quines eines com ara el Cmap Tools que, com sembla, fa servir uns protocols molt similars als P2P. Tot es fa molt més lent i farragós i, simplement, et planteges un canvi d'eina, però treballem en grup i hem de treballar amb el que tenim.

Tot, per sort, té solució.

TROBADA SETMANAL

El grup Decemdue va fixar com a un dels acords de funcionament que ens trobaríem un cop a la setmana via xat del Google per intercanviar reflexions, solventar dubtes i per avançar en la gestió del projecte.

El diumenge 4 de desembre es duu a terme una d'aquestes trobades setmanals i a continuació es detallen els temes tractats i acords presos:


COMPETÈNCIES TIC UOC
REUNIO DE TREBALL GRUP DECEMDUE 4 DE DESEMBRE 2011

ACORDS PAC 1, RESPOSTA DEL CONSULTOR

S’acorda que el Josep retocarà el document i en farà una còpia per a la resta de companys del grup. A la propera trobada es posarà en comú per enviar-la al consultor.

PAC 3 MAPA CONCEPTUAL
Tots tenim problemes per obrir arxius CXL per que cal importar-los al Cmaps
Si pengem documents jpg el cmaps no els deixa modificar
El Daniel ha unit els quatre mapes i en canvi la Sandra ha fet un mapa únic diferent
Al Josep li sembla molt correcte l’enllaç que ha fet el Daniel entre l’Edat Moderna i la Contemporània.
Tots pugem els nostres mapes a l’àrea de fitxers compartits de la UOC
Apareixen els dubtes de com integrar els quatre mapes conceptuals en un de sol. Hi ha l’opció d’unir-los literalment en vertical (com la proposta del Daniel)  o de fer-ne un de nou que integri els conceptes clau dels quatre (com la proposta de la Sandra). Una bona opció és combinar-los.
En el primer cas, el dels quatre mapes units, hi ha redundàncies que cal evitar.

Per evitar perdre temps i fer un mapa únic correcte, es proposa definir una estructura base. Estructura base: història de la divulgació científica ( cupula del cmap ), 4 etapes, les de cadascú i penjant les parts clau que cadascú consideri oportunes del seu mapa. Després aprofitem els punts que consideren essencials.... Podem enviar un mail a l'area de debat amb els punts claus que considerem, i els connectors oportuns amb paraules clau i d'aqui al mapa. Es creu que hauríem d'estudiar cadascú el seu mapa a fons i prescindir d’allò no essencial sota el nostre punt de vista.

El Daniel presenta una segona proposta d’unió dels quatre mapes en horitzontal. S’acorda donar-la per bona fent alguns retocs i reduint-la.

PAC 3 REDACCIÓ DE LA PRIMERA VERSIÓ DEL PROJECTE
El Josep està a la meitat de la redacció (context històric i revolució científica) falten punts 3 i 4 i biblio/webgrafia
El Daniel està també a mig camí (context històric i primer punt del segle XIX)
La Sandra la té estructurada però demà dilluns la començarà a redactar
La Glòria té la primera part escrita (context històric)

FIXAR PROPERA CONNEXIÓ
Dijous 8 de desembre a les 22:00

FIXAR NOVA DATA DE LLIURAMENT DE LA PAC3
El Josep afegeix es pot ampliar la data d'entrega una setmana. El Daniel diu que si podem aprofitar els que tenim el temps es redueix a un o dos dies màxim, ja que només cal afegir alguna cosa o eliminar-ne d'altres, per ell, amb uns quatre dies ja n'hi hauria prou.
Es proposa dimecres 14 i tothom hi està d’acord.

PRESÈNCIA AL BLOC
Penjar més sovint aportacions
Penjar l’acta de les reunions setmanals

SUANT LA SAMARRETA !!

Utilitzant el símil futbolístic, com diria el Pep Guardiola o els jugadors del Barça, durant el partit que estem jugant ara : la PAC3, estem suant la samarreta de valent.

Ens trobem davant les dificultats del programari, concretament del CMAP Tools, tenim l'esquema al cap de la redacció del projecte, la compaginació amb altres assignatures, la feina, l'esperit nadalenc aquí mateix i a mi particularment, m'envaeix una sensació de vertigen similar a si estigués penjada d'una corda al mig de l'Everest.

Estic a l'expectativa de veure com encaixar-ho tot, com exprimir les hores disponibles al màxim, com concentrar-me de manera eficient.... en fi :

com aconseguir UN REPTE IMPORTANT - la PAC3 !!!

No tinc, però, cap dubte que ens en sortirem, no pot ser d'altre manera, amb l'esforç de tots aconseguirem el

cim !!!

Descobrint noves eines

Un dels aspectes que més valoro de la UOC, a part evidentment de l'aprenentatge de cadascuna de les seves assignatures, és el descobriment que ens permet fer,dia a dia, de noves eines. Aquest és un descobriment que anem fent segons les necessitats que el treball diari ens va presentant i sovint es converteixen en eines que acabem sumant a les que ja tenim assumides com a imprescindibles per a la nostra quotidianitat.

Aquest és el cas de l'aplicació CMap Tools, una eina altament recomanable per a l'elaboració de mapes conceptuals, una de les "metes volants" (com diu la Glòria) del nostre treball. 

Davant de la complexitat de creació d'un mapa conceptual se'ns presenten dos problemes. El primer, és evident, escollir els termes que emprarem (paraules clau), els connectors i, finalment, com aquest s'interrelacionaran, aquest ha de ser el problema principal i és, per tant, l'objectiu important que hem d'assolir i el veritable treball intel·lectual. L'altre problema és, però, com representem aquesta informació en un mitjà informàtic. Sense eines especialitzades això només es pot resoldre amb una gran quantitat de treball mecànic utilitzant processadors de textos i programes de gestió d'imatges, tot plegat una enorme pèrdua de temps per traslladar a un sistema informàtic quelcom que podem realitzar sobre el paper, en un període de temps relativament curt. 

És per això que hem de valorar altament eines com aquesta.

Nous horitzons

Encara que aquest títol sembli una propaganda política no ho és. No és temps de política, només de demagòria i oportunisme econòmic. Ja vindran altres temps millors. I adaptant l'eslògan que veig cada dia "mentre altres es planyen, nosaltres ens matriculem a la UOC".

Els nous horitzonts se m'obren amb els reptes que planteja aquesta assignatura, descobrint noves aplicacions, possibilitats de contactes remots que coneixia però que no experimentava...

Primer es tractava de reflexionar personalment sobre el treball en equip, esmicolar-ne els processos i tornar-los a muntar, buscant els rols de cadascú, traçant un petit corriol de pedretes minúscules, fràgils a cada petjada, però segurs que al final ens portarien cap al bon camí.

De seguida ens vem posar d'acord en les quatre coses que posariem a la motxilla, quin dia marxariem i quin nom ens cosiriem a la solapa. I poc a poc ens anem trobant, alguns dies tots, d'altres de dos en dos, quan podem i amb ganes. Que no faltin.

La següent jornada ens deparava un nou instrument, el compartiment de cerques, una eina per afinar, comentar i fer sonar sense cap grinyol. El zotero, un bon amic que sempre és al nostre costat, concretament al costat dret de la pantalla, amb una Zeta de superheroi, sempre a punt per guardar els tresors que anem trobant durant les cerques.

Més endavant ha vingut la feina del "pas a pas", poc a poc, anem a pams. La veu del coordinador em dóna estímuls. Marcar l'itinerari concret del dia, primer elaborar l'índex, penjar-lo al wiki, començar a redactar el projecte... ens acostem a l'horitzó... o és ell que ve cap a nosaltres? bé, és igual, el grup avança i el tema creix.

Avui mateix he reposat del camí després de suar una bona estona amb l'elaboració de l'esborrany del mapa conceptual. M'ho prenc com una "meta volant" no pas com al final de l'etapa. Ha estat molt útil per ordenar les idees, per relacionar-les, per descartar les sobreres... no cal pas tant d'equipatge.

Valoro molt aquesta experiència, la feina cooperativa, el plantejar-se procediments que fem sense pensar i que en aquest moment són molt valuosos. Val més el COM ho fem que el QUE fem, el camí importa, com sempre, des de l'Edat Antiga amb el viatge d'Ulisses.

I acabo la valoració pensant amb un dels pocs ídols que tinc, en Kilian Jornet, magnífic corredor i escriptor amb un do natural de transmetre i emocionar. Ell segueix un camí que el portarà fins on més estima.

 

INICI DE REDACCIÓ I MAPA CONCEPTUAL !

Ara ja estem de ple en un altra fase del nostre projecte. La veritat és que personalment és l'etapa que em fa més il.lusió. Imagino que quelcom així, salvant les

distàncies, deuen sentir els escriptors quan passen temps documentant-se i arriba el moment de posar-se " fil a l'agulla " i començar una novel.la, per exemple.

He descobert que m'apassionen els reptes, abans em produïen certa inquietud però ara quan se'ns planteja per exemple, fer un mapa conceptual m'assalta una curiositat enorme per saber en què consisteix i com el puc fer. De igual manera, estic desitjant començar a redactar el treball i més endavant quan toqui fer la posada en comú amb els meus companys unir-lo, com s' uneixen les peces d'un puzle.

Aprofitaré doncs aquesta empenta d'il.lusió per intentar

materialitzar tot el que espero que sigui la meva part del projecte i continuaré encuriosint-me cada vegada que el Joan ens plantegi un repte nou.

Aprofito per a dir, que l'experiència de treballar en equip és molt gratificant ja que et permet salvar la virtualitat dels estudis de la UOC, i tenir companys que tot i que presencialment no estan al teu costat, els acabes tractant i coneixent com si fossin els teus companys de feina.

Sens dubte, una bona experiència vital !

Correció de la PAC1

M’agradaria començar per felicitar-vos a tots. Ja sé que tenir una C com nota , no dóna joc per estar contents. Però el fet que estiguem pensant com millorar, crec que és una mostra del compromís i de les ganes de fer-ho bé que tenim tots. Per aquest motiu, FELICITATS!!!

Sobre els comentaris que ens ha fet Joan, penso el mateix que la Sandra, ara toca posar-nos a treballar i rectificar aquells aspectes que ens marca.
Crec que és normal que tinguem aspectes a millorar. Són novells, primer cop que fem un treball on-line, etc. Hem d’estar tranquils i animats...

Sobre la correcció de la PAC, penso que l’element claus és la planificació. Com em va dir un professor meu, planifica , planifica .. i torna a planificar.

Sincerament, crec que una bona planificació ens donarà seguretat i tranquil•litat per desenvolupar el treball. No vol dir que tinguem imprevistos, però tenir clar que hem de fer i quant, ens anirà molt bé.
Tenim encetada una part, només ens cal fixar-la una mica més i afegir la programació individual. Crec que el calendari és l’eina més adequada i potent per dur-la a terme.
A més de retruc, ens facilitarà la comunicació asincrònica. Si cadascú es marca les pautes, les va complint i entregant les parts, només utilitzarem les comunicacions sincròniques per prendré decisions puntuals o aclariments.

Des d’avui fins diumenge, seria partidari que cadascú reflexiones sobre els punts que ens ha marcat Joan i que presentes la seva proposta en la reunió setmanal. Penso que ens anirà bé a tots, una petita pausa per torna a força i ben adreçats a les fase següents.


Salut,

José Antonio Robles

VALORACIÓ DE LA PAC 1

Enfilem els primers dies de la PAC 3 i hem rebut la valoració de la PAC 1 per part del consultor. En general la valoració és positiva però destaca que hi ha una colla d'elements poc detallats o directament no inclosos en el nostre treball. Hem deixat elements importants dels acords molt incomplets i la planificació del contingut tampoc no comptava amb tots els elements.

En aquest moment em plantejo com encarar els propers dies de l'assignatura en grup: si completar tots els aspectes i afegir els que no hi són com ara:

• Què cal fer en els casos d'absències o desparicions d'algun membre del grup
• Afegir els nostres interessos i habilitats
• Fixar els objectius específics de cada fase
• Desenvolupar tasques i continguts
• Assignar rols
• Temporitzar
• etc...

O directament apostar per fer un pas endavant i començar a elaborar els mapes conceptuals de la PAC 3. Penso que entre tots hem de decidir si fer un petit pas enrere o enfocar el nostre treball pensant en les activitats futures. Segons la meva opinió no podem oblidar aquests "buits" del projecte i els hem de solucionar com més aviat millor.

Respecte la manera de treballar de la PAC 1 (tan sincrònica) opino que ha estat fruit de dues situacions: la inexperiència i la manca de temps. Un dia abans de lliurar la PAC faltaven molts punts i ho haviem de fer a contrarrellotge amb acords per majoria simple. Més hagués valgut parar el procés i demanar al consultor alguns dies més per lliurar la PAC 1 completa i que tots els membres hi haguessin participat i hi estiguessin d'acord.

Per tant, m'inclino per completar els acords i elaborar la planificació de continguts abans no comencem amb la PAC 3.

Abús de la sincronía, que fem amb les "baixes"?

Un dels aspectes que ja ha sortit en algun moment durant el treball col·laboratiu i que es posa de manifest en la valoració de la PAC 1 és l'ús excessiu (jo en diria abús) dels elements de comunicació sincrònica. Tot i que en el document d'Acords de Treball ens varem imposar la comunicació asincrònica, no entràrem en el detall de com les fariem servir. Això ens va fer derivar cap a un sistema de comunicació sincrònica (el xat) que té diversos inconvenients: el primer és el de definició, suposa una comunicació sincrònica i cal que tots els membres del grup es connectin a l'hora. Això ha suposat els primers problemes: no sempre ens hem connectat tots i les decissions s'han pres per majoria simple (cosa que tampoc haviem fixat prèviament). L'altre inconvenient és que no queda constància de les comunicacions dutes a terme i no es pot seguir la discussió per tal de valorar el treball.

Una altra qüestió és com gestionem els casos excepcionals:  què hem de fer si algun membre del grup no dòna senyals de vida en un temps prudencial? Què passa si algú no fa la part de la feina que li toca? Com gestionem els abandonaments? Apliquem el criteri del silencia administratiu? Ho resolem sobre la marxa? Són massa interrogants i, realment, ha sigut un important descuit per part nostra no plantejar-nos aquestes possibilitats. Hem pecat de confiats.

ANÀLISI I REFLEXIÓ !

Utilitzant el símil d'una campanya electoral, ara que tornem a estar-hi immersos de ple, crec que toca fer l'ànalisi i la reflexió que tot partit polític ha de fer després d'una jornada de votacions. En el nostre cas, som un grup virtual i la jornada electoral la vàrem tenir ahir al rebre les valoracions del Joan sobre el nostre treball a la PAC-1.

Un cop llegit amb deteniment el document sobre la " Valoració dels acords inicials " crec que realment està encertada i que ens ajuda a obrir els ulls sobre el que hem oblidat o jo diria millor, hem passat per alt a l'hora de la planificació.
És obvi que, si em permeteu l'expressió : " a toro matao todos somos Manolete " però la realitat és aquesta, quan un visualitza les opcions aportades exteriorment, en aquest cas des del consultor, s'adona ràpidament de les mancances que té el seu treball, més que si s'analitza des de dins.

La meva opinió és que a partir d'ara seria interessant utilitzar molt més l'espai de debat del nostre grup per a creuar propostes i estar en contacte, el xat ens ha proporcionat rapidesa en la presa de decisions i hi hem treballat molt, però no ha reflexat la freqüència de resposta dels missatges i la presa de decissions. Crec que s'hauria d'utilitzar un canal més visible, que no ens reportarà tota l'agilitat d'un xat però que sí reflexarà tot el nostre esfoç i les nostres aportacions.
Respecte a les habilitats de cada membre, nosaltres tenim clar els punts forts de cadascú, per exemple tant el Josep com el Daniel les èines de la web 2.0., però és cert que no ho vem posar per escrit. Podríem fer una breu definició de punts forts per tal d'encarar amb més energia la PAC3.
La part a treballar més dur, serà el contingut de la planificació, imagino que haurem de reestructurar la planificació que teníem i fer-la més concreta, ara que ja hem passat dues fases els fonaments ja hi són, crec que seria convenient agafar els cinc apartats d'aquest punt i tornar-los a posar damunt la taula mentre cadascú per la seva part va preparant la PAC3.

Jo com apuntava el Daniel, tampoc estic contenta del tot però el que sí que és cert és que ens hem de sentir orgullosos de participar d'un grup virtual, on no tenim presència física, i d'haver volcat la nostra il.lusió i els nostres coneixements en ell ( tot i que amb la valoració ens puguem haver desinflat ).

Ara un símil futbolístic, el Barça pot fer un partit amb
una estratègia molt ben plantejada contra un equip
tancat al seu camp i no lluir, però el que no es posarà
en dubte és la seva capacitat de lluita i esforç.
Estic convençuda que nosaltres hem jugat un
partit dur, el primer de la temporada, però que a
partir d'ara i gràcies a les indicacions del Mister
- en Joan- cada PAC serà un partidàs.

Al menys ho intentarem !

Parada i fonda

Un dels aspectes negatius de qualsevol feina, ja sigui a la nostra vida laboral o en la nostra vida acadèmica, és lluitar contra els terminis, una lluita abocada irremeiablement al fracàs i que, com a molt, ens permet aconseguir victòries pírriques. Sí, abocada al fracàs per que no és més que lluitar contra el temps.

El passat dimecres, dia 9 de novembre, entregavem, dins de termini, la PAC2 i respiràvem alleujats, no només per acabar la feina i a més a més dins del termini establert si no per què alviràvem en el nostre futur immediat uns dies de descans, una parada tècnia, però avui dia 14 de novembre ens trobem amb l'inici de la PAC3. No hi ha descans possible, i ara la sensació és la d'haver perdut uns dies i un temps valiossíssims.

Creant el wiki del grup

He de confessar que quan sento a parlar de wiki em ve al cap només el més famós d'aquests, la Viquipèdia, un espai enciclopèdic on consultar els dubtes que t'apareixen durant la quotidianitat de forma ràpida i, per què no dir-ho, eficaç.

Això no obstant no he vist mai clar el funcionament intern d'aquests i com poden ser-nos útils alhora de realitzar un treball acadèmic. Espero tenir-ho més clar al final de l'assignatura però la cosa ja promet. He começat a configurar l'espai del wiki del grup i, tot i que hi ha alguns aspectes que demanden coneixements que no tinc (la modificació de l'aspecte és amb llenguatge CSS!!), el funcionament és prou senzill com per plantejar-me un ús més sistemàtic d'aquesta eina.

Segur que li podrem treure més suc del que ens pensàvem.

Bé, doncs per acabar, us informem de que ja teniu a la vostra disposició el wiki de Decemdue a l'àrea d'enllaços del nostre bloc.

Valoració de les primeres fases del treball

Sense que serveixi de precedent m'agradaria iniciar la meva participació en aquest bloc valorant les primeres passes del nostre grup, tampoc vull convertir això en una crònica de l'evolució del treball, tot i que ho pugui arribar a semblar.

Aquesta valoració la distribuiré en dues grans fases, la primera es correspón al Debat generalitzat al fòrum de l'assignatura de Competències TIC en Informació i Documentació de la UOC, mentre que la segona ja es correspon al treball grupal, formalment dit.

Primers passos: Grup Aula

El primer gran repte de l'assignatura i que es correspon a bona part de la PAC 1 fou la configuració dels grups de treball. Aquest procés es va realitzar a través d'un debat general de tot els alumnes de l'assignatura. Més enllà dels temes apareguts i del caos produït per centenars d'aportacions al macrodebat generat ens va servir per localitzar temes i persones d'interés individual, cosa que va posar les bases per a la creació dels grups. 

Aquest va ser un procediment no exent de dificultats ja que sovint els grups no es van tancar amb la velocitat adequada a la planificació presentada.

La formació i desenvolupament de Decemdue

Un cop superada aquesta fase inicial del procediment i havent aconseguit formar un grup de quatre persones s'obrí un nou procés. Aquest consistia en la presa de decisió de diversos aspectes.

El primer i més senzill, al meu entendre, fou el de l'elecció d'un nom. Aquest, entés per tots com una qüestió circumstancial i de poc valor, es va resoldre ràpidament amb la proposta de Decemdue, dotze en llatí, pres de l'assignació de nom inicial del grup: Grup 12.

El segon aspecte a resoldre fou el tema del treball, ja prefigurat durant la primera fase de Debat general, només calia afinar-lo i precissar-lo millor, essent el tema escollit finalment: La divulgació científica i les Biblioteques a través de la Historia.

Aquests punts es resolgueren ràpidament ja que prèviament hi havia hagut un treball que va portar ràpidament al consens com ja he comentat més amunt.

Pel que fa al darrer punt, però, la discussió es va allargar més degut a que no ens haviem plantejat prèviament el mètode de treball amb suficient profunditat, calia coordinar els mecanismes de treball, els horaris de tots els membres del grup, les eines informàtiques i de comunicació que fariem servir, els tempos de l'assignatura, etc. factors que per a molts eren nous i desconeguts. Finalment, i com sempre, es va arribar a l'acord consensuat en totes aquestes qüestions posant punt final, tot i que més tard del previst, a la PAC 1.

Per finalitzar, indicar que el ritme de treball en aquesta primera fase del treball en grup ha tingut una velocitat i ritmes adequats a les necessitats de l'assignatura i relativament ajustats a la planificació, si tenim en compte, és clar, que la primera fase, la del debat grup-classe, es va allargar molt més del que tots esperàvem.

LA CASA PER LA TEULADA

dubtes sobre el procés de recerca de la informació científica

Aquests dies estem buscant informació a la xarxa sobre l'evolució de la ciència durant les diferents etapes de la història d'Occident i m'assalta el dubte de quin ha de ser el grau d'informació que hem d'obtenir: estem buscant documents primaris, on hi hagi exactament la història de la ciència i les biblioteques? o més aviat estem buscant els recursos on trobar aquests documents primaris?

Un exemple: no és el mateix buscar una llei concreta (tema, títol de la llei, data en la que es publica, etc.) que buscar repertoris legals, biblioteques de facultats de dret, bases de dades legals...

Així que quan estic fent cerques sobre els primers "científics" de l'Antic Egipte, sempre penso que si serà millor accedir directament a webs interessants i concretes o aprendré més si busco els famosos repositoris, els autèntics rebosts de la informació...

En realitat, suposo que el que importa no és trobar exactament dades sobre l'Antic Egipte sinó saber en quins llocs buscar, quins seran els cercadors més fiables, quines fonts especialitzades, etc.

Per tant, el tema que plantejava el Josep A. Robles té a veure amb aquest dubte també; ja que una de les coses més importants d'aquest projecte és avaluar la qualitat de les fonts consultades (autoria independent, veraç, actualitzada, documentada, etc. ) més que no pas els resultats.

I seguint amb el tema dels criteris de valoració i selecció, penso com ell, que fonts generalistes i especialitzades no són excloents, sinó complementàries.

Per tant, sempre que puguem, començarem a construir la nostra "casa" des dels fonaments, no pas per la teulada, encara que el paisatge, des de dalt, sol ser sempre més bonic.

Criteris de valoració i selecció

Una vegada hem consensuat un etiquetatge comú, m’agradaria encetar la reflexió sobre els criteris de valoració i selecció.

Tinc dubte alhora de treballar el tema: hem de dipositar la validesa d’una informació en funció de la naturalesa del cercador? És a dir, té el mateix pes un cercador generalista (Google, Bing,... ) o d’un especialitzat (universitats, institucions de recerca, etc), o val més el criteri personal de cadascú.
I en relació al tipus de cercador, també ens porta a reflexionar sobre l’abast de la informació. O dit d’una altra forma, la informació que ens ofereix un cercador, ens remet inevitable a un tipus de públic. Per tant, un cercador generalista ens remet a un ampli públic, i un més especialitzat, a un públic més concret.

Les dues opcions són excloents, o es pot fer un poti-poti? Jo crec que no són excloents. Què penseu?

" ETIQUETAR LES CERQUES "

Avui entro en el nostre bloc, per aportar les meves impressions sobre la conversa que hem mantingut avui amb el nostre grup, que per cert marxa de meravella.

El tema de com etiquetar les cerques localitzades és complicat, hi ha un munt de possibilitats que es podrien aplicar per fer el procés d'etiquetatge, però finalment hem decidit acotar-ho al màxim per fer-ho més intuïtiu i àgil.
Personalment, crec que és una bona decisió ja que quan disposem d'un volum d'informació important necessitarem ser resolutius i per això aquesta planificació prèvia resulta essencial.

El resum seria : tags, concrets i per les quatre èpoques que treballem.

EDAT ANTIGA







EDAT MITJANA








EDAT MODERNA






EDAT CONTEMPORÀNEA

I :

COMENTARIS: autor/s, com has arribat( motor de recerca, resultats, naturalesa del document), última versió (crec que important, actualitzacions: ja sabeu que podem trobar documents penjats des de fa anys...)i petita sinòpsis....
* Els apartats en negreta són extrets de converses literals del xat que utilitzem per a comunicar-nos.

Interessant doncs, nombrar l'autor, el motor de cerca, la font d'informació i les actualitzacions que faran que el projecte quedi més acurat, documentalment parlant, i 100% fiable si tots els passos són correctament realitzats.

Finalment hem arribat a la conclusió que aquesta era la manera més eficient de fer-ho !!
Personalment, no en tinc cap dubte.

NOVES EXPERIÈNCIES

Aquesta és la primera vegada que introdueixo informació al Blogger, ja que habitualment gestiono un bloc amb la competència, wordpress. Es tracta d'un bloc sobre Eurovisió en català, anomenat www.eurovisio.cat conjuntament amb el meu col·lega Josep Ma. Sebastià.

Així que amb aquesta assignatura de Competències TIC tot són noves experiències: zotero, gmail, twitter i ara, el blogger. De tot se n'apren.

A partir d'ara aquest bloc serà el nostre diari del grup Decemdue on anirem compartint les experiències en la recerca d'informació per al projecte Evolució de la divulgació científica de les primeres biblioteques fins a l'actualitat.