Nous horitzons

Encara que aquest títol sembli una propaganda política no ho és. No és temps de política, només de demagòria i oportunisme econòmic. Ja vindran altres temps millors. I adaptant l'eslògan que veig cada dia "mentre altres es planyen, nosaltres ens matriculem a la UOC".

Els nous horitzonts se m'obren amb els reptes que planteja aquesta assignatura, descobrint noves aplicacions, possibilitats de contactes remots que coneixia però que no experimentava...

Primer es tractava de reflexionar personalment sobre el treball en equip, esmicolar-ne els processos i tornar-los a muntar, buscant els rols de cadascú, traçant un petit corriol de pedretes minúscules, fràgils a cada petjada, però segurs que al final ens portarien cap al bon camí.

De seguida ens vem posar d'acord en les quatre coses que posariem a la motxilla, quin dia marxariem i quin nom ens cosiriem a la solapa. I poc a poc ens anem trobant, alguns dies tots, d'altres de dos en dos, quan podem i amb ganes. Que no faltin.

La següent jornada ens deparava un nou instrument, el compartiment de cerques, una eina per afinar, comentar i fer sonar sense cap grinyol. El zotero, un bon amic que sempre és al nostre costat, concretament al costat dret de la pantalla, amb una Zeta de superheroi, sempre a punt per guardar els tresors que anem trobant durant les cerques.

Més endavant ha vingut la feina del "pas a pas", poc a poc, anem a pams. La veu del coordinador em dóna estímuls. Marcar l'itinerari concret del dia, primer elaborar l'índex, penjar-lo al wiki, començar a redactar el projecte... ens acostem a l'horitzó... o és ell que ve cap a nosaltres? bé, és igual, el grup avança i el tema creix.

Avui mateix he reposat del camí després de suar una bona estona amb l'elaboració de l'esborrany del mapa conceptual. M'ho prenc com una "meta volant" no pas com al final de l'etapa. Ha estat molt útil per ordenar les idees, per relacionar-les, per descartar les sobreres... no cal pas tant d'equipatge.

Valoro molt aquesta experiència, la feina cooperativa, el plantejar-se procediments que fem sense pensar i que en aquest moment són molt valuosos. Val més el COM ho fem que el QUE fem, el camí importa, com sempre, des de l'Edat Antiga amb el viatge d'Ulisses.

I acabo la valoració pensant amb un dels pocs ídols que tinc, en Kilian Jornet, magnífic corredor i escriptor amb un do natural de transmetre i emocionar. Ell segueix un camí que el portarà fins on més estima.