Un dels aspectes negatius de qualsevol feina, ja sigui a la nostra vida laboral o en la nostra vida acadèmica, és lluitar contra els terminis, una lluita abocada irremeiablement al fracàs i que, com a molt, ens permet aconseguir victòries pírriques. Sí, abocada al fracàs per que no és més que lluitar contra el temps.
El passat dimecres, dia 9 de novembre, entregavem, dins de termini, la PAC2 i respiràvem alleujats, no només per acabar la feina i a més a més dins del termini establert si no per què alviràvem en el nostre futur immediat uns dies de descans, una parada tècnia, però avui dia 14 de novembre ens trobem amb l'inici de la PAC3. No hi ha descans possible, i ara la sensació és la d'haver perdut uns dies i un temps valiossíssims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada