SUANT LA SAMARRETA !!

Utilitzant el símil futbolístic, com diria el Pep Guardiola o els jugadors del Barça, durant el partit que estem jugant ara : la PAC3, estem suant la samarreta de valent.

Ens trobem davant les dificultats del programari, concretament del CMAP Tools, tenim l'esquema al cap de la redacció del projecte, la compaginació amb altres assignatures, la feina, l'esperit nadalenc aquí mateix i a mi particularment, m'envaeix una sensació de vertigen similar a si estigués penjada d'una corda al mig de l'Everest.

Estic a l'expectativa de veure com encaixar-ho tot, com exprimir les hores disponibles al màxim, com concentrar-me de manera eficient.... en fi :

com aconseguir UN REPTE IMPORTANT - la PAC3 !!!

No tinc, però, cap dubte que ens en sortirem, no pot ser d'altre manera, amb l'esforç de tots aconseguirem el

cim !!!

Descobrint noves eines

Un dels aspectes que més valoro de la UOC, a part evidentment de l'aprenentatge de cadascuna de les seves assignatures, és el descobriment que ens permet fer,dia a dia, de noves eines. Aquest és un descobriment que anem fent segons les necessitats que el treball diari ens va presentant i sovint es converteixen en eines que acabem sumant a les que ja tenim assumides com a imprescindibles per a la nostra quotidianitat.

Aquest és el cas de l'aplicació CMap Tools, una eina altament recomanable per a l'elaboració de mapes conceptuals, una de les "metes volants" (com diu la Glòria) del nostre treball. 

Davant de la complexitat de creació d'un mapa conceptual se'ns presenten dos problemes. El primer, és evident, escollir els termes que emprarem (paraules clau), els connectors i, finalment, com aquest s'interrelacionaran, aquest ha de ser el problema principal i és, per tant, l'objectiu important que hem d'assolir i el veritable treball intel·lectual. L'altre problema és, però, com representem aquesta informació en un mitjà informàtic. Sense eines especialitzades això només es pot resoldre amb una gran quantitat de treball mecànic utilitzant processadors de textos i programes de gestió d'imatges, tot plegat una enorme pèrdua de temps per traslladar a un sistema informàtic quelcom que podem realitzar sobre el paper, en un període de temps relativament curt. 

És per això que hem de valorar altament eines com aquesta.

Nous horitzons

Encara que aquest títol sembli una propaganda política no ho és. No és temps de política, només de demagòria i oportunisme econòmic. Ja vindran altres temps millors. I adaptant l'eslògan que veig cada dia "mentre altres es planyen, nosaltres ens matriculem a la UOC".

Els nous horitzonts se m'obren amb els reptes que planteja aquesta assignatura, descobrint noves aplicacions, possibilitats de contactes remots que coneixia però que no experimentava...

Primer es tractava de reflexionar personalment sobre el treball en equip, esmicolar-ne els processos i tornar-los a muntar, buscant els rols de cadascú, traçant un petit corriol de pedretes minúscules, fràgils a cada petjada, però segurs que al final ens portarien cap al bon camí.

De seguida ens vem posar d'acord en les quatre coses que posariem a la motxilla, quin dia marxariem i quin nom ens cosiriem a la solapa. I poc a poc ens anem trobant, alguns dies tots, d'altres de dos en dos, quan podem i amb ganes. Que no faltin.

La següent jornada ens deparava un nou instrument, el compartiment de cerques, una eina per afinar, comentar i fer sonar sense cap grinyol. El zotero, un bon amic que sempre és al nostre costat, concretament al costat dret de la pantalla, amb una Zeta de superheroi, sempre a punt per guardar els tresors que anem trobant durant les cerques.

Més endavant ha vingut la feina del "pas a pas", poc a poc, anem a pams. La veu del coordinador em dóna estímuls. Marcar l'itinerari concret del dia, primer elaborar l'índex, penjar-lo al wiki, començar a redactar el projecte... ens acostem a l'horitzó... o és ell que ve cap a nosaltres? bé, és igual, el grup avança i el tema creix.

Avui mateix he reposat del camí després de suar una bona estona amb l'elaboració de l'esborrany del mapa conceptual. M'ho prenc com una "meta volant" no pas com al final de l'etapa. Ha estat molt útil per ordenar les idees, per relacionar-les, per descartar les sobreres... no cal pas tant d'equipatge.

Valoro molt aquesta experiència, la feina cooperativa, el plantejar-se procediments que fem sense pensar i que en aquest moment són molt valuosos. Val més el COM ho fem que el QUE fem, el camí importa, com sempre, des de l'Edat Antiga amb el viatge d'Ulisses.

I acabo la valoració pensant amb un dels pocs ídols que tinc, en Kilian Jornet, magnífic corredor i escriptor amb un do natural de transmetre i emocionar. Ell segueix un camí que el portarà fins on més estima.

 

INICI DE REDACCIÓ I MAPA CONCEPTUAL !

Ara ja estem de ple en un altra fase del nostre projecte. La veritat és que personalment és l'etapa que em fa més il.lusió. Imagino que quelcom així, salvant les

distàncies, deuen sentir els escriptors quan passen temps documentant-se i arriba el moment de posar-se " fil a l'agulla " i començar una novel.la, per exemple.

He descobert que m'apassionen els reptes, abans em produïen certa inquietud però ara quan se'ns planteja per exemple, fer un mapa conceptual m'assalta una curiositat enorme per saber en què consisteix i com el puc fer. De igual manera, estic desitjant començar a redactar el treball i més endavant quan toqui fer la posada en comú amb els meus companys unir-lo, com s' uneixen les peces d'un puzle.

Aprofitaré doncs aquesta empenta d'il.lusió per intentar

materialitzar tot el que espero que sigui la meva part del projecte i continuaré encuriosint-me cada vegada que el Joan ens plantegi un repte nou.

Aprofito per a dir, que l'experiència de treballar en equip és molt gratificant ja que et permet salvar la virtualitat dels estudis de la UOC, i tenir companys que tot i que presencialment no estan al teu costat, els acabes tractant i coneixent com si fossin els teus companys de feina.

Sens dubte, una bona experiència vital !

Correció de la PAC1

M’agradaria començar per felicitar-vos a tots. Ja sé que tenir una C com nota , no dóna joc per estar contents. Però el fet que estiguem pensant com millorar, crec que és una mostra del compromís i de les ganes de fer-ho bé que tenim tots. Per aquest motiu, FELICITATS!!!

Sobre els comentaris que ens ha fet Joan, penso el mateix que la Sandra, ara toca posar-nos a treballar i rectificar aquells aspectes que ens marca.
Crec que és normal que tinguem aspectes a millorar. Són novells, primer cop que fem un treball on-line, etc. Hem d’estar tranquils i animats...

Sobre la correcció de la PAC, penso que l’element claus és la planificació. Com em va dir un professor meu, planifica , planifica .. i torna a planificar.

Sincerament, crec que una bona planificació ens donarà seguretat i tranquil•litat per desenvolupar el treball. No vol dir que tinguem imprevistos, però tenir clar que hem de fer i quant, ens anirà molt bé.
Tenim encetada una part, només ens cal fixar-la una mica més i afegir la programació individual. Crec que el calendari és l’eina més adequada i potent per dur-la a terme.
A més de retruc, ens facilitarà la comunicació asincrònica. Si cadascú es marca les pautes, les va complint i entregant les parts, només utilitzarem les comunicacions sincròniques per prendré decisions puntuals o aclariments.

Des d’avui fins diumenge, seria partidari que cadascú reflexiones sobre els punts que ens ha marcat Joan i que presentes la seva proposta en la reunió setmanal. Penso que ens anirà bé a tots, una petita pausa per torna a força i ben adreçats a les fase següents.


Salut,

José Antonio Robles

VALORACIÓ DE LA PAC 1

Enfilem els primers dies de la PAC 3 i hem rebut la valoració de la PAC 1 per part del consultor. En general la valoració és positiva però destaca que hi ha una colla d'elements poc detallats o directament no inclosos en el nostre treball. Hem deixat elements importants dels acords molt incomplets i la planificació del contingut tampoc no comptava amb tots els elements.

En aquest moment em plantejo com encarar els propers dies de l'assignatura en grup: si completar tots els aspectes i afegir els que no hi són com ara:

• Què cal fer en els casos d'absències o desparicions d'algun membre del grup
• Afegir els nostres interessos i habilitats
• Fixar els objectius específics de cada fase
• Desenvolupar tasques i continguts
• Assignar rols
• Temporitzar
• etc...

O directament apostar per fer un pas endavant i començar a elaborar els mapes conceptuals de la PAC 3. Penso que entre tots hem de decidir si fer un petit pas enrere o enfocar el nostre treball pensant en les activitats futures. Segons la meva opinió no podem oblidar aquests "buits" del projecte i els hem de solucionar com més aviat millor.

Respecte la manera de treballar de la PAC 1 (tan sincrònica) opino que ha estat fruit de dues situacions: la inexperiència i la manca de temps. Un dia abans de lliurar la PAC faltaven molts punts i ho haviem de fer a contrarrellotge amb acords per majoria simple. Més hagués valgut parar el procés i demanar al consultor alguns dies més per lliurar la PAC 1 completa i que tots els membres hi haguessin participat i hi estiguessin d'acord.

Per tant, m'inclino per completar els acords i elaborar la planificació de continguts abans no comencem amb la PAC 3.

Abús de la sincronía, que fem amb les "baixes"?

Un dels aspectes que ja ha sortit en algun moment durant el treball col·laboratiu i que es posa de manifest en la valoració de la PAC 1 és l'ús excessiu (jo en diria abús) dels elements de comunicació sincrònica. Tot i que en el document d'Acords de Treball ens varem imposar la comunicació asincrònica, no entràrem en el detall de com les fariem servir. Això ens va fer derivar cap a un sistema de comunicació sincrònica (el xat) que té diversos inconvenients: el primer és el de definició, suposa una comunicació sincrònica i cal que tots els membres del grup es connectin a l'hora. Això ha suposat els primers problemes: no sempre ens hem connectat tots i les decissions s'han pres per majoria simple (cosa que tampoc haviem fixat prèviament). L'altre inconvenient és que no queda constància de les comunicacions dutes a terme i no es pot seguir la discussió per tal de valorar el treball.

Una altra qüestió és com gestionem els casos excepcionals:  què hem de fer si algun membre del grup no dòna senyals de vida en un temps prudencial? Què passa si algú no fa la part de la feina que li toca? Com gestionem els abandonaments? Apliquem el criteri del silencia administratiu? Ho resolem sobre la marxa? Són massa interrogants i, realment, ha sigut un important descuit per part nostra no plantejar-nos aquestes possibilitats. Hem pecat de confiats.

ANÀLISI I REFLEXIÓ !

Utilitzant el símil d'una campanya electoral, ara que tornem a estar-hi immersos de ple, crec que toca fer l'ànalisi i la reflexió que tot partit polític ha de fer després d'una jornada de votacions. En el nostre cas, som un grup virtual i la jornada electoral la vàrem tenir ahir al rebre les valoracions del Joan sobre el nostre treball a la PAC-1.

Un cop llegit amb deteniment el document sobre la " Valoració dels acords inicials " crec que realment està encertada i que ens ajuda a obrir els ulls sobre el que hem oblidat o jo diria millor, hem passat per alt a l'hora de la planificació.
És obvi que, si em permeteu l'expressió : " a toro matao todos somos Manolete " però la realitat és aquesta, quan un visualitza les opcions aportades exteriorment, en aquest cas des del consultor, s'adona ràpidament de les mancances que té el seu treball, més que si s'analitza des de dins.

La meva opinió és que a partir d'ara seria interessant utilitzar molt més l'espai de debat del nostre grup per a creuar propostes i estar en contacte, el xat ens ha proporcionat rapidesa en la presa de decisions i hi hem treballat molt, però no ha reflexat la freqüència de resposta dels missatges i la presa de decissions. Crec que s'hauria d'utilitzar un canal més visible, que no ens reportarà tota l'agilitat d'un xat però que sí reflexarà tot el nostre esfoç i les nostres aportacions.
Respecte a les habilitats de cada membre, nosaltres tenim clar els punts forts de cadascú, per exemple tant el Josep com el Daniel les èines de la web 2.0., però és cert que no ho vem posar per escrit. Podríem fer una breu definició de punts forts per tal d'encarar amb més energia la PAC3.
La part a treballar més dur, serà el contingut de la planificació, imagino que haurem de reestructurar la planificació que teníem i fer-la més concreta, ara que ja hem passat dues fases els fonaments ja hi són, crec que seria convenient agafar els cinc apartats d'aquest punt i tornar-los a posar damunt la taula mentre cadascú per la seva part va preparant la PAC3.

Jo com apuntava el Daniel, tampoc estic contenta del tot però el que sí que és cert és que ens hem de sentir orgullosos de participar d'un grup virtual, on no tenim presència física, i d'haver volcat la nostra il.lusió i els nostres coneixements en ell ( tot i que amb la valoració ens puguem haver desinflat ).

Ara un símil futbolístic, el Barça pot fer un partit amb
una estratègia molt ben plantejada contra un equip
tancat al seu camp i no lluir, però el que no es posarà
en dubte és la seva capacitat de lluita i esforç.
Estic convençuda que nosaltres hem jugat un
partit dur, el primer de la temporada, però que a
partir d'ara i gràcies a les indicacions del Mister
- en Joan- cada PAC serà un partidàs.

Al menys ho intentarem !

Parada i fonda

Un dels aspectes negatius de qualsevol feina, ja sigui a la nostra vida laboral o en la nostra vida acadèmica, és lluitar contra els terminis, una lluita abocada irremeiablement al fracàs i que, com a molt, ens permet aconseguir victòries pírriques. Sí, abocada al fracàs per que no és més que lluitar contra el temps.

El passat dimecres, dia 9 de novembre, entregavem, dins de termini, la PAC2 i respiràvem alleujats, no només per acabar la feina i a més a més dins del termini establert si no per què alviràvem en el nostre futur immediat uns dies de descans, una parada tècnia, però avui dia 14 de novembre ens trobem amb l'inici de la PAC3. No hi ha descans possible, i ara la sensació és la d'haver perdut uns dies i un temps valiossíssims.

Creant el wiki del grup

He de confessar que quan sento a parlar de wiki em ve al cap només el més famós d'aquests, la Viquipèdia, un espai enciclopèdic on consultar els dubtes que t'apareixen durant la quotidianitat de forma ràpida i, per què no dir-ho, eficaç.

Això no obstant no he vist mai clar el funcionament intern d'aquests i com poden ser-nos útils alhora de realitzar un treball acadèmic. Espero tenir-ho més clar al final de l'assignatura però la cosa ja promet. He começat a configurar l'espai del wiki del grup i, tot i que hi ha alguns aspectes que demanden coneixements que no tinc (la modificació de l'aspecte és amb llenguatge CSS!!), el funcionament és prou senzill com per plantejar-me un ús més sistemàtic d'aquesta eina.

Segur que li podrem treure més suc del que ens pensàvem.

Bé, doncs per acabar, us informem de que ja teniu a la vostra disposició el wiki de Decemdue a l'àrea d'enllaços del nostre bloc.

Valoració de les primeres fases del treball

Sense que serveixi de precedent m'agradaria iniciar la meva participació en aquest bloc valorant les primeres passes del nostre grup, tampoc vull convertir això en una crònica de l'evolució del treball, tot i que ho pugui arribar a semblar.

Aquesta valoració la distribuiré en dues grans fases, la primera es correspón al Debat generalitzat al fòrum de l'assignatura de Competències TIC en Informació i Documentació de la UOC, mentre que la segona ja es correspon al treball grupal, formalment dit.

Primers passos: Grup Aula

El primer gran repte de l'assignatura i que es correspon a bona part de la PAC 1 fou la configuració dels grups de treball. Aquest procés es va realitzar a través d'un debat general de tot els alumnes de l'assignatura. Més enllà dels temes apareguts i del caos produït per centenars d'aportacions al macrodebat generat ens va servir per localitzar temes i persones d'interés individual, cosa que va posar les bases per a la creació dels grups. 

Aquest va ser un procediment no exent de dificultats ja que sovint els grups no es van tancar amb la velocitat adequada a la planificació presentada.

La formació i desenvolupament de Decemdue

Un cop superada aquesta fase inicial del procediment i havent aconseguit formar un grup de quatre persones s'obrí un nou procés. Aquest consistia en la presa de decisió de diversos aspectes.

El primer i més senzill, al meu entendre, fou el de l'elecció d'un nom. Aquest, entés per tots com una qüestió circumstancial i de poc valor, es va resoldre ràpidament amb la proposta de Decemdue, dotze en llatí, pres de l'assignació de nom inicial del grup: Grup 12.

El segon aspecte a resoldre fou el tema del treball, ja prefigurat durant la primera fase de Debat general, només calia afinar-lo i precissar-lo millor, essent el tema escollit finalment: La divulgació científica i les Biblioteques a través de la Historia.

Aquests punts es resolgueren ràpidament ja que prèviament hi havia hagut un treball que va portar ràpidament al consens com ja he comentat més amunt.

Pel que fa al darrer punt, però, la discussió es va allargar més degut a que no ens haviem plantejat prèviament el mètode de treball amb suficient profunditat, calia coordinar els mecanismes de treball, els horaris de tots els membres del grup, les eines informàtiques i de comunicació que fariem servir, els tempos de l'assignatura, etc. factors que per a molts eren nous i desconeguts. Finalment, i com sempre, es va arribar a l'acord consensuat en totes aquestes qüestions posant punt final, tot i que més tard del previst, a la PAC 1.

Per finalitzar, indicar que el ritme de treball en aquesta primera fase del treball en grup ha tingut una velocitat i ritmes adequats a les necessitats de l'assignatura i relativament ajustats a la planificació, si tenim en compte, és clar, que la primera fase, la del debat grup-classe, es va allargar molt més del que tots esperàvem.

LA CASA PER LA TEULADA

dubtes sobre el procés de recerca de la informació científica

Aquests dies estem buscant informació a la xarxa sobre l'evolució de la ciència durant les diferents etapes de la història d'Occident i m'assalta el dubte de quin ha de ser el grau d'informació que hem d'obtenir: estem buscant documents primaris, on hi hagi exactament la història de la ciència i les biblioteques? o més aviat estem buscant els recursos on trobar aquests documents primaris?

Un exemple: no és el mateix buscar una llei concreta (tema, títol de la llei, data en la que es publica, etc.) que buscar repertoris legals, biblioteques de facultats de dret, bases de dades legals...

Així que quan estic fent cerques sobre els primers "científics" de l'Antic Egipte, sempre penso que si serà millor accedir directament a webs interessants i concretes o aprendré més si busco els famosos repositoris, els autèntics rebosts de la informació...

En realitat, suposo que el que importa no és trobar exactament dades sobre l'Antic Egipte sinó saber en quins llocs buscar, quins seran els cercadors més fiables, quines fonts especialitzades, etc.

Per tant, el tema que plantejava el Josep A. Robles té a veure amb aquest dubte també; ja que una de les coses més importants d'aquest projecte és avaluar la qualitat de les fonts consultades (autoria independent, veraç, actualitzada, documentada, etc. ) més que no pas els resultats.

I seguint amb el tema dels criteris de valoració i selecció, penso com ell, que fonts generalistes i especialitzades no són excloents, sinó complementàries.

Per tant, sempre que puguem, començarem a construir la nostra "casa" des dels fonaments, no pas per la teulada, encara que el paisatge, des de dalt, sol ser sempre més bonic.

Criteris de valoració i selecció

Una vegada hem consensuat un etiquetatge comú, m’agradaria encetar la reflexió sobre els criteris de valoració i selecció.

Tinc dubte alhora de treballar el tema: hem de dipositar la validesa d’una informació en funció de la naturalesa del cercador? És a dir, té el mateix pes un cercador generalista (Google, Bing,... ) o d’un especialitzat (universitats, institucions de recerca, etc), o val més el criteri personal de cadascú.
I en relació al tipus de cercador, també ens porta a reflexionar sobre l’abast de la informació. O dit d’una altra forma, la informació que ens ofereix un cercador, ens remet inevitable a un tipus de públic. Per tant, un cercador generalista ens remet a un ampli públic, i un més especialitzat, a un públic més concret.

Les dues opcions són excloents, o es pot fer un poti-poti? Jo crec que no són excloents. Què penseu?

" ETIQUETAR LES CERQUES "

Avui entro en el nostre bloc, per aportar les meves impressions sobre la conversa que hem mantingut avui amb el nostre grup, que per cert marxa de meravella.

El tema de com etiquetar les cerques localitzades és complicat, hi ha un munt de possibilitats que es podrien aplicar per fer el procés d'etiquetatge, però finalment hem decidit acotar-ho al màxim per fer-ho més intuïtiu i àgil.
Personalment, crec que és una bona decisió ja que quan disposem d'un volum d'informació important necessitarem ser resolutius i per això aquesta planificació prèvia resulta essencial.

El resum seria : tags, concrets i per les quatre èpoques que treballem.

EDAT ANTIGA







EDAT MITJANA








EDAT MODERNA






EDAT CONTEMPORÀNEA

I :

COMENTARIS: autor/s, com has arribat( motor de recerca, resultats, naturalesa del document), última versió (crec que important, actualitzacions: ja sabeu que podem trobar documents penjats des de fa anys...)i petita sinòpsis....
* Els apartats en negreta són extrets de converses literals del xat que utilitzem per a comunicar-nos.

Interessant doncs, nombrar l'autor, el motor de cerca, la font d'informació i les actualitzacions que faran que el projecte quedi més acurat, documentalment parlant, i 100% fiable si tots els passos són correctament realitzats.

Finalment hem arribat a la conclusió que aquesta era la manera més eficient de fer-ho !!
Personalment, no en tinc cap dubte.