Ara mateix si tingués la opció de girar els ulls 360º i que miressin en dins, en lloc d'enfora, estic convençuda que em trobaria un cervell pitjor que un laberint. Per això he posat de títol matxambrat, crec que és exactament la paraula que em defineix millor ara mateix.
Una part de les meves neurones, pensen en les vacances de nadal i estan ocioses i no hi ha manera de portar-les a l'ordre i l'altre part, pobres,
estan treballant de valent amb l'incordi de les veïnes que no paren de molestar...
En fi, després d'aquestes divagacions tinc vàries reflexions per traslladar al blog.
La primera és que em sento realment contenta amb el resultat de la PAC-2. És una sensació única quan un ha
treballat fort, tenir un bon resultat, i és realment gratificant.
Vull aprofitar per dir, que quan el Joan ens indica punts a millorar encara ets sents més recolzat, és una crítica constructiva i jo sempre he pensat que de crítiques constructives se'n pot aprendre moltíssim i de passada motiven, què és l'objectiu.
La redacció del projecte és complicada, com apunta el Josep. El dubte hi és: em quedo curta ? m'estic passant ? Haurem de modificar l'índex per ajustar-ho al que m'està sorgint i estic plasmant al document ?
Després està el programari. Crec que ho he indicat en alguna ocasió, però aquesta assignatura permet aprofundir en el funcionament d
e diferents eines que jo no coneixia i que sens dubte m'ajudaran en el futur tant en la meva vida personal com laboral.
Per acabar, el més important, la comunicació virtual asíncrona, una experiència única per adonar-nos que podem tenir feed-back amb diferents persones que no coneixem però que, dia a dia i treballant conjuntament, es converteixen en part del nostre cercle.
UN REPTE: ens queda la part final del que per a mi, personalment, ha estat una assignatura-repte i l'haig de superar !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada