Un dels aspectes que ja ha sortit en algun moment durant el treball col·laboratiu i que es posa de manifest en la valoració de la PAC 1 és l'ús excessiu (jo en diria abús) dels elements de comunicació sincrònica. Tot i que en el document d'Acords de Treball ens varem imposar la comunicació asincrònica, no entràrem en el detall de com les fariem servir. Això ens va fer derivar cap a un sistema de comunicació sincrònica (el xat) que té diversos inconvenients: el primer és el de definició, suposa una comunicació sincrònica i cal que tots els membres del grup es connectin a l'hora. Això ha suposat els primers problemes: no sempre ens hem connectat tots i les decissions s'han pres per majoria simple (cosa que tampoc haviem fixat prèviament). L'altre inconvenient és que no queda constància de les comunicacions dutes a terme i no es pot seguir la discussió per tal de valorar el treball.
Una altra qüestió és com gestionem els casos excepcionals: què hem de fer si algun membre del grup no dòna senyals de vida en un temps prudencial? Què passa si algú no fa la part de la feina que li toca? Com gestionem els abandonaments? Apliquem el criteri del silencia administratiu? Ho resolem sobre la marxa? Són massa interrogants i, realment, ha sigut un important descuit per part nostra no plantejar-nos aquestes possibilitats. Hem pecat de confiats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada